Nuri:Òrfena de pare i mare, ha de deixar els estudis abans d'acabar el BUP per posar-se a treballar. Als divuit anys entra com a dona de fer feines a la casa de Gustau. A poc a poc, gràcies al seu bon caràcter i a la seva intel·ligència natural, es va guanyant la confiança de Gustau. Uns quants anys més tard, la Nuri s'ha convertit en l'administradora de tota la casa de Gustau. Li endreça els papers, li porta l'agenda, li va a comprar... En definitiva, li fa de secretària i de mestressa de casa. Gustau és conscient de la importància que la noia té per la seva supervivència i la tracta molt bé. Sovint, Gustau li fa preguntes sobre la seva vida privada i ella sempre esquiva la pregunta. No vol parlar de nòvios, ni d'"amiguets", ni de pretendents, ni de res. En realitat el que li passa a la Nuri és que està enamorada de l'home que cuida. Per ella, en Gustau va ser una taula de salvament en un moment difícil de la seva vida i s'hi va abocar en cos i ànima. Per això li és impossible pensar en altres homes. No té temps. Ha d'anar a comprar per Gustau, li ha de deixar tot a punt per quan torni de l'Ajuntament, ha de recordar-li un munt de coses que, si no fos per ella, segur que es descuidaria...

Isona:Filla gran de la Teresa i en Damià. Estudia segon d'ESO en una escola privada de Barcelona. La Isona és una noia intel·ligent i sensible a qui no agraden els comportaments superficials que detecta en moltes de les seves companyes del col·legi privat on ha anat des de petita. De tota manera, no coneix res més enllà d'aquest món en què els seus pares l'han tingut. La seva forma de vestir és encara força infantil, sense personalitat.

Alícia Ramoneda:Amiga de la Teresa. Divorciada. Filla d'una família de classe mitjana, després d'acabar els seus estudis secundaris es posa a treballar en una botiga de moda del centre de Barcelona. Al cap d'un any de treballar-hi es casa amb el propietari de la botiga, un empresari del món del textil que té una important cadena de botigues per tot l'Estat. Ella deixa la botiga i es converteix en directora general de l'empresa. Viatja per Espanya per supervisar les diferents botigues. Al cap d'un parell d'anys comença a sospitar que el seu marit aprofita les seves absències per fer-li el salt. Contracta un detectiu que aconsegueix proves fotogràfiques del fet. Porta el seu marit a judici i aconsegueix quedar-se amb una part de les accions de l'empresa i la casa que el matrimoni té a la zona alta de Barcelona. L'Alícia és una dona astuta i intel·ligent que calcula molt bé cada pas que fa. Utilitza, a més, una façana de dona superficial i una mica estúpida que agrada molt a un determinat tipus d'home, que la troben "encantadorament ximpleta". L'Alícia es vesteix a les botigues més cares de la part alta de Barcelona i, a més, ho fa amb bon gust. Té, a més, un bon tipus i es conserva realment bé: fa dues hores de gimnàstica al dia, es cuida molt en el menjar i ha passat un parell de cops pel quiròfan per fer-se, com diu ella, "un parell de retocs aquí i allà".

Gustau:El Gustau és fill d'una família humil. És el tiet de la Teresa, i un escriptor de segona fila.

El Gustau sempre ha tingut una salut delicada. No ha estat mai un home d'acció: sempre ha estat més feliç entre les quatre parets d'una biblioteca que no pas fent esport a l'aire lliure. No dóna gaire importància a l'aspecte físic i per això la seva manera de vestir és més aviat informal.

La seva vista no ha estat mai res de l'altre món, però encara li ha empitjorat més amb els anys d'estudi. És secretari de l'ajuntament de Ventdelplà des dels inicis de la democràcia.

No s'ha casat mai, però ha tingut aventures amb diferents dones, l'última de les quals, la Roser, ha començat a significar alguna cosa més per ell.

Nicole:És australiana. Els seus pares -una família benestant- tenen una agència de viatges relacionada amb una companyia aèria del país. És filla única. Va estudiar biologia i després de fer la carrera se'n va anar a Londres, a fer un màster d'agricultura ecològica. També ha viscut curtes temporades als Estats Units, Alemanya i, per últim, a Israel, on ha estat treballant i perfeccionant els seus coneixements sobre agricultura ecològica. Abans de conèixer el Manel, la Nicole havia conviscut durant un any i mig -a Londres- amb un company deu anys més gran que ella. Tot i que la parella es va trencar -ho va deixar ella- la Nicole manté amb aquest noi una bona amistat. Ara ha conegut el Manel, se n'ha enamorat i està disposada a anar-se'n amb ell a Ventdelplà, on el noi li ha promès que podrà treballar aplicant els seus coneixements sobre agricultura ecològica.

Fill d'una nissaga d'advocats de prestigi de Barcelona. Malgrat les diferències que sempre ha tingut amb el seu pare, un home autoritari i d'idees conservadores, en Damià no vol renunciar als avantatges que comporta treballar pel bufet familiar. Per això, tot just acabada la carrera, l'any 1985, comença a treballar amb el seu pare. Coneix la Teresa Clarís l'any 1987 i se n'enamora immediatament. Quan ja ha aconseguit la dona que volia, en Damià reprodueix els patrons que sempre ha vist a casa, es converteix en un marit eixut de caràcter i dominador en el tracte. En cap moment deixa d'estimar la Teresa però ho fa a la seva manera. Com ell pensa (com ha vist fer al seu pare) que s'estimen les dones, dominant-les. Quan en Damià pega per segona vegada a la seva dona no s'imagina que ella ja haurà reunit les suficients forces per allunyar-se'n i provar de superar la seva influència. De tota manera utilitzarà tota la seva força com a advocat i tots els recursos del bufet de la família per recuperar- la. L'advocat se sent, després de l'abandó de Teresa, com algú que ha perdut la seva possessió més preuada. Passa el temps. I un dia, en Damià, en un accés d'ira, arriba a pegar a la Teresa. Ella s'hi enfronta. Ell li demana excuses. Teresa li fa prometre que no li tornarà a posar la mà al damunt. Ell li diu que no ho tornarà a fer. Però en Damià té un caràcter irascible, molt agressiu i masclista i un dia li torna a pegar.

Dona d'en David Estelrich. Estudia història de l'art i acaba la carrera el 1985. Tres anys més tard té el seu primer i únic fill, en Martí. Arran del part li diagnostiquen una malaltia, el lupus, que l'obligarà a medicar-se tota la vida. Pels seus estudis d'història de l'art és una assídua a totes les exposicions que passen per la ciutat. Li entusiasma el cine, el teatre i, de tant en tant, anar a l'òpera o a escoltar concerts de música clàssica. Després del naixement del seu fill Martí, amb totes les complicacions del part i el diagnòstic de la malaltia, la Marga es deixa convèncer que a Ventdelplà ella i el nen estaran millor, en un ambient més saludable. I que podrà fer-se càrrec d'una petita editorial que està a punt de tancar i que el David comprarà amb uns estalvis dels seus pares. Podrà dirigir la petita editorial a la seva manera i, des d'allà, seguir mantenint els contactes amb la ciutat. La Marga no s'adona que tot plegat és una trampa i que la vida tranquil·la, lenta i avorrida de Ventdelplà no està feta per ella. Els contactes amb la ciutat són cada cop més escassos i, tot i que ella no deixa mai d'anar a exposicions, cine i teatre a la capital, els amics i companys es van perdent amb la distància. La Marga es troba, al cap de molt pocs anys, que ha perdut el contacte amb la ciutat i que està atrapada en una vida rural que detesta. Malgrat tot segueix a Ventdelplà, portant la seva petita editorial, sense atrevir-se a trencar amb tot i tornar enrere. Perquè, continua estant enamorada del marit.

David Estelrich:Acaba la carrera de dret el 1983. Fill d'una família humil de pagesos de Ventdelplà que moren quan ell és un nen. Mentre estudia la carrera de dret, coneix Marga Ribes, i s'hi casa el 1984.

David és el petit de la família i els seus pares sempre havien desitjat que estudiés. Després de la mort dels seus pares, el seu germà Jaume, que porta la granja de la família, fa els impossibles perquè sigui així. Ell, a canvi, treu les millors notes a la universitat i acaba el primer de la promoció.

Davant la sorpresa de tothom, David renuncia a treballar en cap dels bufets que li fan immillorables ofertes i torna a Ventdelplà per instal·lar-se en un petit bufet d'advocats a la capital de la comarca. Els motius que porten David altre cop a Ventdelplà són
molts i complexos. Primer de tot, el naixement del seu fill Martí. A la seva dona li han diagnosticat una malaltia just després del part.
Se sent en deute amb el seu germà Jaume, que s'ha quedat cultivant el tros, amb totes les dificultats i les penúries que això comporta. Tot plegat es tradueix en un fort sentiment de deute envers una gent i una terra que li han donat tot i amb qui no es vol sentir deslligat ni deslleial. Per això, en David utilitzarà tots els seus coneixements com a advocat per defensar la gent de la terra, la gent humil i aferrada al paisatge que el va veure néixer. Així, David es veurà implicat en tota mena de casos relacionats amb la pagesia, el petit comerç de poble, els obrers de les fàbriques que volen despatxar, els empresaris que cometen delictes ecològics, els habitants del poble que són víctimes dels abusos dels empresaris agrícoles sense escrúpols... Sempre procurarà estar al costat de la seva gent, encara que a vegades no li serà del tot fàcil i, fins i tot, es veurà obligat a defensar coses en les quals no creu.

David està sempre entre dues aigües: és un home de gran formació, intel·ligent, amb un bon nivell cultural, però es comporta com si hagués renunciat expressament a tot això. A ell li encanta sentir-se pròxim a la gent més lligada a la terra, menys sofisticada i primària. Com si s'avergonyís de ser qui és i volgués oposar-se a ell mateix. Els seus moments més feliços són quan fa la partida de cartes al bar del poble o quan va a la cooperativa per trobar els pagesos que hi venen els seus productes, i fent petar la xerrada com si fos un més (encara que és ben conscient que no ho és).

La principal víctima de la manera de ser d'en David és la seva dona, la Marga, que no pot entendre per què han hagut d'abandonar els avantatges i el refinament de la ciutat per enclaustrar-se en un poble de mala mort.

Quan en David coneix la Teresa, se n'enamora. De cop i volta, en David ha trobat algú que comença a entendre el lloc que ell estima. I és com si ell també el descobrís en aquest moment, a través dels ulls d'ella. I la Teresa és una dona viva, alegre, amb capacitat per deixar-se sorprendre i per descobrir coses noves a cada moment, per
entusiasmar-se vivint una nova vida, lluny del seu marit.

Acaba la carrera de medicina l'any 1990. Es casa amb en Damià Delmàs dos anys abans d'acabar la carrera, el 1988. Un any més tard neix la seva filla Isona. El 1992 entra com a metgessa de pràctiques en un hospital. Té un sou més aviat escàs i fa més hores que un rellotge amb guàrdies de nit o de cap de setmana. Molt sovint ha de deixar la petita Isona amb els avis per poder atrapar la feina. Però a ella li agrada la seva professió i està disposada a fer tots els sacrificis que calgui.

Tres anys abans de casar-se, la Teresa té una mena d'amor platònic, un company amb qui passa moltes hores d'estudi. Un vespre que es queden estudiant fins a altes hores de la matinada el noi li confessa que n'està enamorat. A ella el noi també li agrada però en aquell moment el rebutja, no vol que res la distregui del seu objectiu d'acabar la carrera. Però, al cap d'uns mesos, la Teresa coneix el Damià Delmàs, un home més gran que ella, elegant, seductor, molt seriós... Se n'enamora i comencen a sortir junts. Després d'un any de nòvios i pressionada per la insistència de Damià, accepta casar-se dos anys abans d'acabar la carrera. Després del casament, les coses comencen a anar malament. Sembla que a en Damià el casament l'hagi transformat de dalt a baix. Sota l'aparença de l'home educat i seductor que havia conegut, la Teresa hi descobreix un home fred, distant i agressiu, que s'irrita i crida per les coses més insignificants. La Teresa aconsegueix acabar la carrera tot i les dificultats que té per seguir els estudis i cuidar la seva filla.

El canvi de caràcter del seu marit fa que Teresa se senti decebuda, enfonsada i enganyada. I torna a pensar en el seu company de la universitat. Li truca i queden per veure's. La Teresa li confessa que no està contenta del seu matrimoni i que potser aquella nit que el va rebutjar es va equivocar. Acaben al llit. Després ella se sent fatal i li diu al noi que no el vol veure mai més. Se sent tan culpable pel que ha fet que decideix explicar-li tot al seu marit. Ell reacciona amb fúria... i la perdona.

La relació amb el seu marit, a poc a poc, canvia cap a pitjor: Ell utilitza la infidelitat de la dona per fer-li xantatge emocional i dominar-la cada cop més. Molt més endavant començarà a mostrar atacs d'ira que solen acabar amb escenes de gran agressivitat, i que convertiran la vida de la Teresa en un infern.